EL QUADRE ESCÈNIC DEL
CASINO
Si
bé a Sant Climent i durant un cert període de temps, hi va haver dos grups de teatre: el del Casino
i el de Cal Refilat, cal reconèixer que el de Cal Refilat va ser més
polifacètic, ja que disposaven de diverses seccions, tals com: dansa, cant i teatre.
Eren L’Esbart Dansaire (1952-1954), l'Orfeó La Cirereta (1950-1955) i L’Elenc
Teatral (1953-1958). Molta diversitat però d'un temps de poca durada.
Contràriament,
el Quadre Escènic del Casino no va ser tan divers pel que fa a seccions, però sí
que va tenir més continuïtat en el temps. La seva activitat va ser estroncada
arran de la guerra civil espanyola. Per la Festa Major d’Hivern de l’any 1945, va
reiniciar la seva activitat amb la representació de l’obra: “La paraula d’Honor o Els dos Sergents
Francesos”. El grup va posar fi a la seva activitat el 17 de gener de 1959,
ho van fer amb la representació dels Pastorets. L'obra es titulava “El Naixement de Jesús”. Cada any per, les
festes nadalenques, s'escenificava l'obra teatral Els Pastorets.
El
meu pare va ser un gran entusiasta del teatre. Per a ell, el teatre, més que una
afició, va ser una dèria que el va ajudar a superar el llarg període de
captiveri esdevingut arran dels fets esdevinguts a causa de la guerra civil
espanyola. El meu pare no va deixar de participar en cap de les representacions
escèniques que el grup va portar a terme. Va debutar a la matinera edat de
quinze anys. Cosa que vol dir que l’any 1933, a la Sala del Casino, ja s'hi representaven obres de teatre.
Com he dit, mentre va durar la guerra civil espanyola, l'activitat teatral es
veié estroncada.
L'any
1953 va tenir lloc la remodelació de la Sala del Casino, es va traslladar l'escenari
de la paret que donava a la placeta on avui dia hi ha el Foto Vídeo Torras a la
paret del carrer Major, davant per davant de la casa on viu el Cisco Vendrell. El
dia 14 d’agost del 1953 i per celebrar la inauguració, es va representar l’obra
titulada: “Els anys que vindran”, amb
guió original d'en Manel Pascual Pons, un home veí del poble i molt polifacètic.
L'ofici
del Manel era el de bomber, també feia de fuster. Per més que hi penso, no sé trobar
el mot més escaient per definir la gran personalitat del Manel. Va
ser una d'aquelles persones de les quals estava tan necessitada la Cultura
Catalana en temps de postguerra. Un home que amb el seu quefer va col·laborar al
fet que el carro de la cultura catalana no es parés i continués avançant. El de
la Cultura va ser un carro al qual el govern franquista no va deixar de posar
entrebancs a les rodes.
En
aquella època jo era molt petit, però encara recordo un dia que vaig acompanyar
el pare a Barcelona, concretament al parc de Bombers, on el Manel Pascual Pons
va rebre un emotiu i merescut homenatge.
La
seva obra més prestigiosa va ser: “Pensaré
sempre amb tu", la qual va ser estrenada a Sant Climent per la Festa
Major d'Estiu del 954. El seu èxit va ser clamorós, tant, que es va haver de
repetir el 15 del mateix mes. Com que en l'obra hi havia escenes on s'interpretaven
diverses cançons, de l'acompanyament musical se'n va encarregar l'Orquestra del
Gran Teatre del Liceu. A l'acabament del present escrit, hi inclouré la lletra
d'algunes de cançons. A mi, particularment, llegides com si es tractés d'un
poema, i tenint en compte que les va escriure un home no es considerava un
poeta i ho va fer en una època molt difícil pel que fa a la llengua catalana, la veritat és que, a part
de gaudir amb la lectura, m'han traslladat a una època de molt bon recordar. De
bon recordar perquè jo era un infant i, en aquella edat, un acostuma a restar lliure
de maldecaps i veu la vida que té al davant com una albada en què el sol mai no
ha d'amagar el cap a darrere l'horitzó. Si bé l'autor del llibret va ser en
Manel Pascual Pons, de posar música a les cançons se'n va encarregar el mestre
Mas Yabalanca, que era el pseudònim que utilitzava el mestre Joan Altisent i
Ceardi. Les cançons van ser interpretades pel Coro del Casino.
A
causa de la bona premsa, van ser diverses les sol·licituds per interpretar
l'obra en altres poblacions. Es va escenificar a Mataró i a Montcada i Reixac.
Però la representació més encimbellada de totes es va esdevenir al Teatre Romea
de Barcelona. Va ser dedicada en memòria del descobridor de la penicil·lina, el
doctor Alexandre Fleming, el qual havia mort a Anglaterra el dia 11 de març de 1955.
Com a convidat d'honor i va assistir l'ambaixador d'Anglaterra. També es va
enviar una invitació als prínceps de Mònaco: Raniero Grimaldi i la seva esposa
Gracia Patricia de Grimaldi (de soltera Grace Kelly), una invitació que van
agrair per escrit però fent esment que els era impossible assistir-hi.
Mitjançant
els arxius de la premsa d’aquella època, he pogut llegir les següents
crítiques: La Vanguardia, 1 d’abril de 1955: “La comedia obtuvo un señalado
éxito, y tuvieron que repetirse todos los números musicales de que se compone la
obra ante los insistentes aplausos del público, que llenava totalmente el teatro;
Solidaridad Nacional, 30 de març de 1955: “La
obra tuvo un éxito resonante. Fuimos testigos de esta jornada triunfal”; La
Prensa, 30 de març de 1955: “El estreno fué
un éxito”; Alarma, pimer d’abril de 1955: “Algo que nos transporta al mundo irreal de lo que nunca sucedió, pero
que deja huellas suaves y pensativas en el corazón”.
Tot
i que els parroquians el Casino havien estat titllats de dretans, mai no van
escenificar cap obra en castellà. En canvi —i no es tracta d'un fet criticable
sinó d'una realitat històrica—, els que es ventaven de republicans, el dia 19
de març de 1956, van interpretar una obra de l'autor Joaquín Calvo Sotelo titulada:
La Muralla. Una obra totalment
parlada en castellà. En el programa hi constava: “Por primera vez el cuadro escénico actúa en versión castellana”.
Bé, són
coses de política i d'una altra època que, actualment i malauradament, en segons
quins aspectes no ha canviat gaire.
Centrant el relat en
el Quadre Escènic del Casino, pel que fa a mi, valga dir que vaig gaudir del
teatre des d'una edat molt tendre. Resulta que a la casa de Cal Silet, quan es
va casar el fill gran, la parella va decidir disposar d'un habitatge només per
ells dos. El meu avi ho va solucionar segregant una part de la casa. Temps més
tard, quan la filla gran es va casar, el matrimoni va anar a viure a una casa
de lloguer. Això va fer que, a Cal Silet, hi visquessin els meus avis, el meu
pare i l'altra germana.
I quan el meu pare es
va casar —en aquella època el meu avi Marià ja havia traspassat—, i per no abandonar
a una mare i una germana que no disposaven de recursos per viure, ell va optar
per llogar un pis on anar a dormir i, de dia, fer vida a la casa de Cal Silet.
Un pis en què, la cuina, es trobava damunt del forn de la fleca de Cal Sastre.
Una cuina que, comparada amb les d'avui dia, era d'una dimensió gegantina. Cosa
que va propiciar que els gèlids dies d'hivern, com que a la sala del Casino
feia un fred insuportable, hi havia dies que els assajos es feien a la cuina de
casa meva. Com que jo era petit, m'enviaven a dormir. Tanmateix, com que la
meva habitació confrontava amb la cuina i ells no tancaven la porta, van ser
moltes les vegades que, entreobrint una mica la porta, jo feia d'espieta i els observava
fins que em cansava.
També
recordo haver anat a més d'un assaig general, el qual acostumaven a fer el matí
del diumenge que s'havia de representar l'obra. Aquest era un privilegi del
qual només en podien gaudir els familiars directes de les persones que intervenien
a la representació teatral.
A
part dels programes editats en paper, al carrer Calvo Sotelo —avui dia Rafel de
Casanova—, hi penjaven un cartell que anava des de la porta de la Sala del
Casino fins a la casa on vivia el Florenci Gener. Un cartell en què s'anunciava
l'obra de teatre a representar i que, amb gran mestria, confeccionava el Pepet Hernández,
més conegut pel Pepet de Cal Sereno.
Incloc fotografies i programes d'aquella època que vaig trobar entre la paperassa que guardava el meu pare. Les fotografies de l'obra "Les vinyes del Priorat", m'han estat cedides per la Juanita Llopart. Va ser tot un plaer parlar amb ella de temes relacionats amb el Quadre Escènic del Casino, del qual ella en va formar part.
Josep Vendrell Gelabert
|
EL CIRC US SALUDA |
|
|
Coro Baix Coro |
El
circ arriba duent-vos l'alegria, el
dolç missatge del país de la il·lusió la
caravana de la fantasia la
poesia a tots els tristors cors. El
circ arriba, veniu tothom a rebre'l, ja
aixeca cara al cel ja
aixeca al cel la
lona inflant-se al vent. El
circ arriba, veniu aquí tothom. És el
circ caravana
de gent errant sense
ruta ni fi, amb
destins tots lligats. És el
circ com
ciutat ambulant que
enlluerna els sentits i no
ens deixa ja mai. És el
circ el que
uneix nostres cors, el que
ens du per la vida escampant
sa color. La
vida ens va duent d'un lloc a l'altra, La
nostra ruta són comins del sol, El
nostre guia les estrelles La
dolça lluna amb sa blancor. El
circ arriba, porta alegria El
circ arriba, veniu tothom |
|
LA
CANÇÓ DEL CAMPEROL |
|
Terra
amada, dolça terra que
innocent vareig deixar enganyat
per la llanterna de les
llums d'una ciutat. Aquells
camps tupits de blat, aquells
florits ametllers i aquelles
dolces cireres que és
l'orgull de Sant Climent. I
aquells jorns de plena joia que en
ple sol, petits i grans, cantaven
amb alegria acompanyant
son treball aquella
cançó formosa que
recordo amb gran deler i
sento ses notes dolces dins
de mi com si ara fos. Camperol
recull l'aixada, rega
el solc amb ta suor que
del gra que sembres ara en
sortiran espigues d'or. I amb
fervor clava l'aixada i amb
amor dóna ta suor perquè
saps que l'esforç d'ara serà
demà un gran tresor. Camperol
humil i noble acluca
els ulls mirant el sol, Però
crida amb veu ben forta i amb
orgull: Sóc camperol! |
|
VIURE SOMIANT |
||
|
|
Somnis
que en dueu a un món d'il·lusió i amor de
dolç sentir. Somnis
que em duen a llunyanes terres que jo
vull seguir. Somnis
plaents que poseu vostre alè al meu cor Embriac
d'amor. Somnis,
que bells són els somnis quan
duen amor. Ditxa
seria somiar la
vida entera amb
contes de prínceps d'ulls
blaus i atrevits demanant
mon amor i
posant als meus peus palaus
d'or i argent i jardins
de meravella. Somiar
ciutats encantades de
fades trencant mons cabells, ciutats
sense circs, sense
angoixes ni dolor, sense
pallassos ni lones, viure
només per al príncep d'ulls
de dolç ensomni. Somnis,
somnis, que bells que sou els somnis quan
duen amor. |
|
|
|
LA CANÇÓ DEL LLIBRE ANGLES |
|
|
Triple Tenor Triple Tenor Duet |
L'amor
és una cosa que no
pot amargar ningú que en
la cara se li nota quan
el mal agafa algú. Lo
primer que ha de fer l'home quan es
troba enamorat és
declarar-se de seguida perquè
ningú li passi al davant. Però
digui com he de fer-ho si no
sé parlar l'anglès, que bé
prou he comprat un llibre però
amb ell no hi entenc res. L'amor
no té llenguatge, és la
parla universal, una
mirada un xic estranya o amb
els dits un senyal. Són
coses que ni es diuen perquè
tothom ja les sap i lo
que resta per saber-les és
estar ben enamorat. Grans
mercès per la recepta, llençaré
el llibre d'anglès, ja li
aclucaré els ulls com si
brosses hi tingués. Ai que
sí, que sí... Ai que
no, que no... Ja
veieu que fàcil és l'amor
sense saber anglès. Oh
yes, oh yes... |
|
|
A LA LLUM DE LA LLUNA |
|||
|
|
A la
llum de la lluna formosa i clara amb
anhel jo vull cantar-te una cançó. Vull
que escoltis fascinada les paraules que
s'escapen del meu cor amb il·lusió. He
somiat que una nit tota estelada vers a
mi un gentil àngel ha vingut i
abraçant-me amb ses ales d'or i grana m'ha
portat al tros de cel que estaves tu. Extasiat
he quedat al contemplar-te rodejada
de formosos angelets que
vetllaven ta puresa tot voltant-te permetent
que em posés al teu indret. A les
hores amb passió t'he declarat tot
l'amor que per tu sento noblement i quan
anaves a respondre somrient d'aquell
somni deliciós he despertat. Dolça
Jannete bella flor
del jardí de la il·lusió. Somni
daurat Que
has omplert el meu cor del dolç amor. Àngel
diví que
il·lumines la font d'inspiració. Amor
fidel fes que
el somni es torni realitat. Dolça
Janette mon
dolç amor... |
||
|
|
QUAN
L'AMOR SEN VA |
|
|
|
Triple Tenor Tots dos |
Senyor
Gautier per favor deixi
tranquil a l'amor sols
un prec per
favor miri
que a mi em trenca el cor Senyor
Gautier per favor deixi
tranquil a l'amor miri
senyor que a mi m'entra un gran dolor. Ai
Rosanna que faig jo sóc un
home desgraciat així
és tal
com és l'amor
em té capficat. Ai
Rosanna que faig jo si no
he nascut per l'amor ja ho
veu que m'ha
passat fixis
bé que
fins la meva estimada ha volat. Està
vostè pansidot, Ai
caram li sembla poc cuidis
del mal de cor. Moltes
gràcies per favor. Pensi
que pot prendre mal. Procuraré
ser com cal. Altres
amors pot trobar. Ai
trist de mi. Està
vostè pansidot. Ai
caram li sembla poc. Cuidis
bé del mal de cor. Senyor
Gautier per favor. Ai
Rosanna del meu cor, ai
Rosanna del meu cor. Senyor
Gautier per favor jo no
sóc anglesa i tinc
donat el cor. Ai
perdó pel meu ardor. Cregui'm,
cerqui un altre amor jo no
sóc anglesa i tinc
donat el cor. |
|
|
|
PENSARÉ SEMPRE AMB TU |
|
|
Tenor Triple Tots dos |
Pensaré
sempre amb tu dolça
estimada si el
destí em dugués lluny el
record flamejarà. Pensaré
sempre amb tu en la
nit estelada que la
il·lusió no mort mai i
missatges d'amor duran
estrelles daurades. Pensaré
sempre amb tu que el
cor m'ho deia és
l'amor sentiment que
més s'anhela. Pensaré
sempre amb tu mon
dolç amor el que
estima ardentment la
vida li somriu com
lluminària d'argent. Pensaré
sempre amb tu sempre
amb u Amor... |
|
ANEM A PARÍS |
|
|
Tenor Coro Tenor Coro |
Si la
felicitat arriba no la
deixis escapar no fos
cas que se'n vagi i qui
sap quan tornarà. Que la
ditxa és molt estranya i ara
que es troba a qui al circ si
torna a desaparèixer quedarem
ben lluïts. Com
que anem a París enduguem-nos
l'amor ben
segur sobretot que no
s'escapi del cor. Com
que anem a París enduguem-nos
l'amor que en
la vida és el millor. A
París la vida és dolça tot és
música i color si
passeges pel Sena a
l'amor li prova molt. Per la
gent del circ París n'és
una finalitat que
rodar per carreteres ja
n'estem del tot cansats. Com que
anem a París enduguem-nos
l'amor ben
segur sobretot que no
s'escapi del cor. |
"Les vinyes del Priorat"
De dreta a esquerra: Juanita Llopart, Miquel Feu (dues persones que no es poden identificar perquè no se'ls veu la cara), Joan Divi, Enriqueta Oliveras, Jordi Mulet i Josep Vendrell.
"Les vinyes del Priorat"
De dreta a esquerra: Josep Vendrell, Miquel Feu, Pepet Hernández, José Reina i Jordi Mulet.
"Les vinyes del Priorat"
De dreta a esquerra: Josep Vendrell i Miquel Feu.
"La cinglera de la mort"
"La cinglera de la mort"
"La cinglera de la mort"
"La cinglera de la mort"
"La cinglera de la mort"
"Els Pastorets"
"Els anys que vindran"
Jacint Palós i Josep Vendrell
Jacint Palós i Josep Vendrell
"Els
anys que vindran"
Jacint Palós, Carme Segura, Jordi Mulet i
Josep Lladó
Jacint Palós, Carme Segura, Jordi Mulet i
Josep Lladó
"Pensaré sempre en tu"
Climent Campderrós
Grup de noies, que directament o indirectament, van participar en la representació dels Pastorets per part del Quadre Escènic del Casino. Dretes i començant per l'esquerra podem veure a: Teresa Vallès, Anneta Martí, Montserrat Mulet, Dolors Millat, Maria Teresa Vendrell, Mercè Martí i Pilar Molins. Ajupides: Ester Fabrà i Teresa Baqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada