Avui dono per acabat el treball que he publicat a la pestanya: Empremtes de Carro.
Completar-lo
del tot, no ha estat cosa d’avui per l’endemà. Des del dia que se’m va ocórrer la
idea fins a donar-lo per acabat, ha transcorregut gairebé un any.
Mentre el
portava a terme, he passat estones molt agradables. Tot el que sigui treballar
en plena natura —tot i que més que treballar, haig de dir que ha estat un entreteniment
molt agradable. Recórrer indrets de muntanya —alguns d’ells oblidats de la mà
de Déu i altres de l’home perquè fa anys
i panys que ningú en té cura i han esdevingut uns paratges selvàtics de difícil
accés—, per a mi, és un dels petits plaers que avui dia m’ofereix la vida. Dic
petit perquè, de gran, fa molt temps que no en tinc cap ni un ni pretenc tenir-ne
cap. Entre altres coses, fer-me gran m’ha servit per adonar-me que en les coses
més petites també hi pots trobar quelcom especial que t’ajuda a passar el temps
de manera entretinguda. I això és tot el que jo pretenc considerant l’edat que
tinc; sigui quin sigui el temps que em resta de vida, sigui relativament llarg
o curt, l’important és que no em manquin els projectes engrescadors i la salut
i suficient per fer-los una realitat.
Si algú té
prou la paciència per a llegir-lo i el considera que és interessant, vagi pe endavant
el meu agraïment més sincer. Per a mi, serà
un reconeixement a què no he perdut miserablement el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada