A causa d’una malaltia, moure i aixecar pedres d’un cert volum
i pes, em resulta bastant dificultós, i si ho faig, després en pago les conseqüències
amb certes parts del cos adolorit durant uns quants dies, és per això que he decidit
—també per recomanació del reumatòleg—, donar per acabada la meva etapa com a
restaurador de barraques de pedra seca.
Tot i que en títol del blog hi consta: “Pedres i Mots”, a partir
d’ara hi haurà molts més mots que pedres.
Diuen que quan el destí quan tanca una porta n’obra una
altra, a mi, afortunadament, no cal que me n’obri cap de nova. En tinc moltes per
tancar i poc temps per fer-ho. La veritat és que, de projectes, mai no me n’han
mancat. Ara bé, fer-los reeixir?, això no sempre m’ha estat possible, així i tot, en l’intent, hi he trobat la recompensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada