PICAPORTES DE SANT CLIMENT - UN ESTIRI EN PERILL D’EXTINCIÓ
Per començar, un aclariment: si feia molt temps que no publicava res en el blog i no ha estat per desídia o per què m’ha dedicat a fer el dropo. Ha estat perquè —en veure’m mancat per fer segones quines activitats físiques— m’he embrancat en l’odissea d’intentar escriure un llibre de ficció i un altre de poemes.
El cas és que en una de les moltes tardes que acostumo a anar a la biblioteca de Ca l’Altisent —edifici on la meva inspiració rep
una empenta que no trobo en cap altra lloc, i ho atribueixo al magnetisme que
desprenen els llibres que resten allí exposats— em vaig fixar en una casa on hi havia hagut dues portes amb
sengles picaportes. El cas és que, una de les dues, havia estat substituïda per una
de més moderna, llissa, impersonal, com altres que sovintegen en moltes cases. Llavors
em vaig preguntar: «Per què no fotografies els picaportes i els col·lecciones talment
feies quan eres petit amb els cromos que sortien a les rajoles de xocolata?».
Aquesta ha estat la causa per la qual he creat una pestanya amb el títol PICAPORTES DE SANT CLIMENT, en la qual es pot llegir un escrit acompanyat d’un recull de fotografies de les portes que encara conserven un estri que, anys enrere estava molt generalitzat i, actualment, els que en resten, són gairebé testimonials.
Consideraré lògic que a algú li sembli que la meva feina ha estat de poca volada. Així i tot, a mi, m’ha brindat l’oportunitat de gaudir d’estones de lleure molt entretingudes. Tot i que, sincerament, de bell antuvi vaig dubtar si no seria una pèrdua de temps. Però, no ho ha estat. Ben bé al contrari: tot i ser un treball escarit, ha estat molt satisfactori!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada