D'un temps ençà l'entorn natural de Sant Climent s'està deteriorament de manera progressiva a causa de persones, o grups de persones, que transiten en moto o amb bicicleta sense gens de respecte a les normes de circulació i infringint el dret a la propietat privada. Gent que es pensa que la muntanya és de tots i, això, els atorga un dret de fer el que vulguin com és transitar pel mig de boscos, erms i conreus. A més a més, envaeixen els camins d'ús públic menyspreant el dret del caminador a peu, cosa que atempta contra la integritat física del transeünt. Per dir-ho calar i català, el descontrol, ha esdevingut un autèntic caos.
No es tracta de prohibir, sinó d'harmonitzar el correcte
ús dels camins de muntanya no permetent que motoristes i ciclistes obrin nous
corriols en plena natura, tallant arbres, malmeten marges (alguns d'ells mil·lenaris) i deteriorant un terreny que, a còpia de circular-hi, esdevenen
profunds reguerots que l'aigua de la pluja s'encarrega d'enfondir i arrossegar
un substrat que és essencial pel bon desenvolupament de la vegetació.
D'uns anys ençà, proliferen els individus que es prenen
la llibertat d'obrir corriols—que ells anomenen de descens—, sense cap permís
del propietari de la finca ni sense que l'administració local tingui cura de vetllar
per la preservació de l'entorn natural d'unes muntanyes que encara conserven
l'empremta d'uns avantpassats dedicats a la pagesia, els quals —tot i que un
xic oblidats— formem part de la història del nostre poble.
El trànsit massificat de vehicles, tant de dues rodes
com de quatre, malmet el paratge provocant-li ferides que són com cicatrius que
desvirtuen el que es pot considerar el pulmó verd de Sant Climent, D'un poble
que, els que l'estimem, ens causa un profund dolor i fa que sigui presagi de la
desaparició de l'antiga bellesa natural que tant caracteritza les muntanyes del
nostre municipi.
Han estat moltes les vegades que hem llegit, o sentit a
dir, que Sant Climent és un indret
privilegiat. Tanmateix, d'un temps ençà, aquest privilegi ha entrat en
procés de recessió que fa que, dit privilegi, comencí a esdevenir cosa del
passat.
En un dels butlletins informatius editats per
l'ajuntament hi vaig llegir: «Per això vetllem pels nostres camps. No són un
vestigi ni un record a preservar, són una part essencial del que aspirem a
esdevenir». M'agradi saber quins mitjans fan servir perquè això sigui una
realitat i no una mera propaganda partidista.
Existeixen molts municipis on no està permès circular
per un camí que no sigui d'ús públic. Camins amb senyals prohibitives al pas a
determinats vehicles i amb l'advertiment de fortes sancions. Pel que fa al
nostre municipi, no hi ha cartells prohibitius ni ningú que controli que
s'obrin corriols del tot il·legals. Tampoc és gens habitual veure agents
encarregats de vetllar perquè en les nostres muntanyes no soguin objecte
d'agressions al medi natural. On són els agents forestals? A Sant Climent no!,
ja que no se'n veu cap transitant per camins de muntanya. I si un dia se'ls
veu, és perquè algú s'ha accidentat, cosa que habitualment acostuma a passar
quan algun ciclista ha fet una de les usuals i freqüents imprudències.
En cas d'haver-hi més control i menys permissivitat,
molts accidents es podrien evitar. I veient tanta massificació de bicicletes i
motos que, alguns d'ells, circulen a tot drap agafant els revolts pel costat
contrari, fa que posen en perill la integritat física de les persones que hi
transiten a peu, algunes d'elles, acompanyades de criatures petites.
Cert dia vaig llegir un article publicat en un diari
digital que textualment deia: «Fa anys
que el parlament de Nova Zelanda, a instàncies del poble maori, va atorgar al
riu Whanganui els mateixos drets legals que a una persona. La cambra
va declarar: "El riu i tots els seus elements físics i metafísics són un
tot indivisible i viu que a partir d'ara té tots els drets, facultats,
obligacions i personalitat d'una persona jurídica." El Whanganui és un riu tradicionalment venerat pel poble maori,
viscut pels maoris com un avantpassat seu, que gràcies a això ja no pot ser
objecte de pràctiques que no serien admissibles en una persona. Un representant
maori i un del govern n'han estat nomenats representants legals i tenen el dret
de perseguir qualsevol agressió o violació de la personalitat del riu». I
això ve a tomb pensant que, l'entorn natural de Sant Climent se li haurien de
concedir els mateixos drets que al riu Whanganui.
És cosa coneguda que corre de boca a orella per part de
persones no residents en el nostre poble que: «Sant Climent és un paradís per les motos i bicicletes. Pots circular
per on vulguis i amb la màxima llibertat».
Com a prova que no parlo de bajanades, tot seguit adjunto fotografies, també dades de corriols oberts de manera il·legal en uns quants indrets del nostre municipi. No són els únics, n’hi ha uns quants altres, tanmateix, una impossibilitat de caràcter físic, no m’ha permès, de moment, accedir-hi per fer fotografies i prendré nota de les dades pertinents.
Vull deixar que qui escrit això, és un ciclista de tota la vida, tant en la modalitat de bicicleta de carretera com de muntanya.
Corriol obert il·legalment que va des del cim de la Roca Ventosa fins a
l’Angla amb sortida a la vinya de Cal Nyeufa i la de Cal Bonhome. Coordenades Y416299 i Y457562
Corriol obert il·legalment que va del Camí Ral al Camí de Cal
Marí. Coordenades Y415558 – X4576386
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada